Cita remarcada cada any al calendari. Cap de setmana de formació per animadors/es a Llinars. Aquest any, més remarcada que altres vegades per ser tret de sortida d'un mes que es preveu tan emocionant com dur. Properes parades: parcials i entrega de treballs a la uni, Avellanes, Estocolm, Bonrepòs, La Farga... Dens i complex. La motivació em flaqueja en alguns moments.
Llinars. Molt fred. Em sembla que mai havia estat a Llinars amb aquest fred. Sensacions contradictòries. Retrobaments inesperats. Riures i més riures nocturns. Alegria per tornar a saber de companys i companyes a qui feia molt temps que no veia i amb qui he compartit experiències i emocions. Part d'un camí.
La formació ha estat força interessant. En alguns casos més que en d'altres. Ganes d'aprendre. És d'agraïr el temps que dediquen i la gran quantitat de feina, a vegades poc valorada, que soporten les persones que han preparat i han portat bona part de les activitats d'aquest cap de setmana. En situacions com aquesta es nota l'estima per l'associació i la voluntat de servei que tenen. Com a mínim, cal ser justos i saber-ho valorar. És fàcil oblidar-se'n de ser-ho.
Avui dilluns. No m'agraden gaire els dilluns. Menys encara després d'una sortida. La rutina és, a vegades, una llosa que pesa.
Que tingueu una bona setmana!
This entry was posted on 13:15 and is filed under
Animador
,
Personal
. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
