Tan sols un horitzó per viure...

Potser esteu al corrent de la iniciativa "One laptop per child". Aquest projecte, "un portàtil per cada nen", ha estat definit per els seus promotors com un projecte humanitari d'abast planetari. La idea inicial era, i és encara, construir un "ordinador" portàtil, amb finalitat educativa, per els nens i nenes de països en desenvolupament amb un cost per unitat d'uns 100 dòlars.

La cara visible del projecte és la del seu promotor, Nicholas Negroponte, un científic informàtic americà que, a tall de curiositat, és germà de John Negroponte, un diplomàtic membre de la CIA que té un passat un xic tèrbol. En el seu inici, Negroponte comptava amb el suport per al seu projecte d'empreses com Intel, AMD, News Corp, Google... totes, empreses punteres al seu camp.

Com a tota iniciativa que vingui del gran imperi, convé mirar-se-la amb una certa desconfiança. La idea inicial pot ser interessant, no diré que no, però cal ser conscients de quines són les prioritats. Deixant de banda que d'ordinador, l'aparell en té poc, dubto que la prioritat sigui que tots els nens i nenes del tercer món tinguin un ordinador portàtil. Tinc la imatge al cap d'uns nens corrent per un poblat africà, esparracats i amb problemes de malnutrició però amb un portàtil amunt i avall. Seria força xocant veure-ho a la realitat.
Tots aquests esforços, s'haurien de dedicar a la lluita per l'erradicació de les desigualtats socials i econòmiques en aquells mateixos països. I a nivell educatiu, no crec que la prioritat siguin pressumibles ordinadors portàtils sense abans lluitar per l'alfabetització general, l'escolarització de tots els nens i nenes, contra l'abandonament escolar, la lluita per dotar a les escoles dels materials i recursos necessaris...

A més, a nivell intern, el portàtil de 100 dòlars té poc d'ordinador. No hi entenc gaire en softwares, sistemes operatius i demés dallonses, però per el que tinc entès, l'aparell és poc més que una joguina. Amb finalitat educativa, però una joguina al cap i a la fi. El preu de 100 dòlars s'aconsegueix abaratint els costos de fabricació, eliminant components innecessaris i venent-los a l'engròs (es venen per milions d'unitats).

Si voleu saber la meva opinió, tot això em fa pudor a negoci i a estratègies comercials i empresarials. Vés a saber el que no s'ha fet públic del projecte i els mil-i-un xanxullos que deuen haver-hi. En aquesta línia, les meves sospites es confirmen quan, en una notícia apareguda als mitjans de comunicació fa uns dies, s'anuncia que Intel, el principal soci del projecte, deixa de col·laborar i donar suport. Uns diuen que és perquè l'ordinador porta un processador d'AMD, competència directa d'Intel, d'altres diuen que és perquè Intel té el seu propi projecte d'ordinador barat per el tercer món. No sé si aquest abandonament serà un cop mortal per el projecte, però no ho crec. De totes maneres, torno al mateix: no és aquesta la prioritat. Els de dalt segueixen cecs o sense voler veure-hi.