Tan sols un horitzó per viure...

Us confesso que no segueixo gaire la política. Dit d'una manera més correcte, intento no seguir-la. Fa molt de temps que estic desencantat i fastiguejat de la política a tots els nivells, però no voldria caure en els tòpics. Tots sabem que el món té mil-i-un problemes i que poca cosa fan els que manen, a part de mirar-se el melic.

Fa una mica més de dos mil anys, un savi va dir que l'home és un animal polític per naturalesa. Hi estic molt d'acord. Tots i totes tenim les nostres idees polítiques, ja que disposem de raó per organitzar-nos i intentar organitzar el nostre entorn quotidià. No sé si m'explico gaire bé... Fins i tot la gent que es defineix com apolítica, crec que és política, ja que no cal confondre fastigueig amb manca d'idees. I d'idees, tothom en té.

Ara s'acosten les eleccions, i ja fa unes setmanes que sofrim un bombardeig mediàtic que tot just acaba de començar, i que es farà més intens a mesura que s'acosti el dia d'anar a votar. És impossible fugir-ne.
Amb un mínim anàlisi de la seva posada en escena, de les seves propostes, de les seves paraules buides, queda clar que ens tracten de burros cap amunt. I si ens tracten d'aquesta manera, no hi ha dubte que és perquè ens deixem. Som la gran massa manipulable que no vol pensar gaire. Si dic una autèntica bajanada i no passa res, doncs perquè haig de deixar de dir-ne. Recomano la lectura del petit llibret de Noam Chomsky i Ignacio Ramonet "Cómo nos venden la moto. Información, poder y concentración de medios." per saber-ne més sobre tot això i entendre, literalment, com ens venen la moto.

Jo veig la política actual molt distant de mi. Molt distant del que penso i del que voldria per el món. Lamentablement, el panorama polític actual d'aquest país es redueix a la dualitat entre dos partits que són dues cares de la mateixa moneda, i que sent conscients d'això i intentant resaltar les diferències, mostren la seva cara més amarga i patètica. Els socialistes (poca cosa els hi queda ja d'aquest nom) no m'agraden, però els populars fan por. El seu llenguatge fa por. Les seves paraules escupen odi i despreci.

En fi... el tema no té gaire bona cara. Ja veurem què passa els pròxims mesos. El que sí que tinc ben clar, és el meu vot per les pròximes eleccions. Un vot de càstig. Un vot de reprovació i de cansament. Un vot en blanc.