Tan sols un horitzó per viure...

Aquests són dies una mica grisos. Dies d'estudi no tan eficients com voldria, ja que la monotonia em venç i m'aixafa.
El gener universitari no m'agrada gaire. Un mes de colzes pelats intentant demostrar i demostrar-te a tu mateix que ets prou vàlid per això que fas i que mereixes i vols seguir endavant. Suposo que és el que hi ha.

Avui he vist al telenotícies que es comencen a preparar mesures per combatre la falta d'aigua que pateixen els nostres pantans mig buits. Aquesta primavera i aquest estiu patirem per l'aigua. M'ha sorprès que, entre d'altres mesures, s'estudia la possibilitat de portar aigua en vaixell des d'Almeria. És una possibilitat que trobo, per dir-ho d'alguna manera, força còmica.

Potser m'equivoco, però jo sóc de la opinió que moltes de les guerres futures no vindran per conflictes socials, econòmics, religiosos... sinó per el control del recursos naturals. Principalment per culpa d'una substància absolutament imprescindible però ja escassa, i que cada cop ho serà més: l'aigua dolça. En aquest punt, ja em perdonareu, sóc força pessimista. El nostre planeta està tocat i probablement serà d'aquí uns anys molt més àrid i sec del que és ara. Menys aigua i més boques per repartir-la. En aquesta lluita, la pobre naturalesa té totes les de perdre. Els nostres rius, per exemple, s'estan morint. Si segueix endavant la proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el cabal mínim del ter passarà de 3 metres cúbics per segon a només 0,3 per tenir més aigua als pantans. 10 vegades menys.

Mentrestant seguim fent ostentació del que no tenim: seguim amb la política del ciment i la totxana, seguim construint camps de golf, seguim malgastant aigua a la indústria i a l'agricultura, seguim... L'aigua és la vida mateixa. Sense aigua no hi ha res. Cal trobar l'equilibri. Ens hi va molt a tots.

En fi... tot i ser pessimista a nivell global sobre tot això, seguirem lluitant i seguirem denunciant. Faltaria més. Com va dir un dia Martin Luther King: Si sabés que el món s'ha d'acabar demà, jo avui encara plantaria un arbre.