Tan sols un horitzó per viure...

Ahir a la nit, vaig veure una estona per la televisió el nou espectacle del Tortell Poltrona i el seu Circ Cric. M'ha fet gràcia veure'l i puc dir-vos que he passat una bona estona.

No segueixo gaire el món del circ. Menys del que m'agradaria. Els únics espectacles que recordi veure, a part d'alguns d'animació infantil, són els de quan era petit i em portaven a veure el circ quan venia a Mataró. M'hauria agradat veure els espectacles del Cirque du Soleil però no n'he tingut ocasió. Ara bè, el circ en sí m'atrau però no excessivament. No sé si m'explico. El que m'atrau, i força, és la figura del pallasso i tot el que representa.

M'agradaria tenir les habilitats per ser pallasso. A vegades hi penso. De totes les professions que pot desenvolupar l'èsser humà, i mira que són moltes, una de les més respectables i honorables és la de ser pallasso. Fer somriure els nens i nenes i divertir-los sanament és una feina àrdua que es mereix tot el meu respecte i admiració.

A què venia tot això... a sí, a l'espectacle del Circ Cric... Bè, doncs, dir-vos que en Tortell Poltrona i el seu Circ Cric són col·laboradors de l'ONG Pallassos sense fronteres. Una ONG senzilla que té l'enorme pròposit de portar una mica d'alegria als llocs on fa molt que l'han perduda. Els destinataris principals dels seus esforços són els nens i nenes de camps de refugiats i zones en conflicte arreu del món.

Aportar una mica de llum. Alegria. El noble propòsit del pallasso.