Tan sols un horitzó per viure...

...Retrobaments esperats i absències inesperades. Riures pensant en la comparació de la renfe amb els trens suecs. Descobrir Bonavista. Il·lusió tarragonina per oferir la seva hospitalitat. Retrobaments monitorils. Conèixer i entendre l'escola. Partidets de bàsquet. Descobrir el ritme de Cor Obert 3-4. Activitats de nit que acaben quasi a les 2. Frikisme corobertià. Cansament màxim. Exploració del, per dir-ho d'alguna manera, riu Francolí. Conèixer les obres d'ampliació de l'autopista. Pont del diable. Menjar, per fi, un picnic com Déu mana. Fred. Retorn triomfal. Ensaimades en quantitats industrials. Més partidets de bàsquet. Repòs. Escoltar. Sentir com algú t'obre el seu cor. Confiances. Ser conscient de l'importància de l'acompanyament. Intents d'aprofundir en el Nadal personal. Sensacions contradictòries. Cansament hiper-màxim. No entendre les motivacions d'alguns cor oberts. Xivarris irrespectuosos. Xocolata calenta. Endinsar-se per el barri. Sorpreses vàries. Descobrir un mercat impressionant de debò. Gent curiosa. Intents de valoració. Dinar contudent. Riures i follia monitoril. Iron Maine. Primers acomiadaments. Bus de diumenge. Sardines enllaunades. Moment de follia col·lectiva per els carrers de Tarragona. Viatge plàcid i tranquil. Acomiadaments generals i, com no, plors i abraçades multitudinàries...

-
Torno destrossat però força content de com ha anat en general tot. Agraïr des d'aquí la feina dels monis i l'excel·lent acollida que ens han dispensat a Tarragona. Les sensacions generals meves, a l'igual, crec, que de bona part dels monis presents, però, són una mica agredolces. Personalment, amb aquest grup tinc una sensació similar a la que vaig tenir a Saldes. És un sí però...