És una sensació estranya, diferent. Sentir que tornes a estar en pau amb tu mateix i amb el món. Ser conscient que pots fondre't amb l'entorn. Notar que formes part de l'arbre que tens al costat i de l'ocell que vola al teu davant, i que ells formen part de tu. Retrobar la serenitat i l'harmonia.
Tots i totes tenim lloc especials. Indrets on sentim sensacions diferents que no sentim en d'altres. Un dels llocs on experimento aquestes sensacions estranyes i especials és a les Avellanes, on he estat aquest cap de setmana fent un parèntesi i carregant les bateries al "cap de setmana x tu". Sense rellotge i sense presses. Canviant per uns dies l'ordre de prioritats. Una experiència diferent.
Assumeixo per endavant que em titlleu de freak cap amunt, però per a mi és un plaer poder caminar de bon matí pels voltants de les Avellanes i no sentir res més que la cantarella incessant dels ocells. Experimentar les sensacions de les que parlava al principi. L'horitzó silenciós. Un silenci amb el que no estem acostumats a conviure en el nostre dia a dia.
L'experiència ha estat positiva, però amb la sensació, potser equivocada, de no haver sabut esprémer del tot les possibilitats del cap de setmana. Torno amb les piles carregades i amb les motivacions i les il·lusions renovades, però, a desgana, selectives.
Seguir fent camí. Què sinó?
This entry was posted on 20:02 and is filed under
Personal
,
Viatges
. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
