---
Ha estat una bonica experiència. Conèixer una cultura nova sempre és gratificant i quan la companyia i l'acollida són impressionants, doncs poc més cal afegir.
La societat sueca és molt diferent a la nostra. Molt. Són molt civilitzats i eficients. Per començar, dir-vos que l'educació és totalment gratuita i tots els nens tenen igualtat d'oportunitats per accedir-hi. Tothom parla perfectament anglès, des del conductor d'un autobus fins a la caixera del súper. A més, als universitaris els paguen per estudiar, ja que l'estat suec ho considera com una inversió per el futur del país. Part d'aquests diners es retornen un cop l'ex-universitari treballa i pot retornar-los. Els suecs tenen ben clar que el futur de la seva societat està en l'educació de nens i joves. Fariem bé de prendre'n nota...
En canvi, la sanitat pública és de pagament. Això pot semblar xocant però crec que té la seva raó: Tenint en compte que la gran part dels suecs i sueques estan en una classe social similar i tenen una renta per càpita de les més altes del món, no els hi suposa un cost tan excessiu com podria passar a casa nostra.
Tenen un sistema de transports collonut, són uns grans consumidors de cultura, la conciliació de la vida laboral i familiar és real perquè tothom fa jornada intensiva... Però no tot és perfecte. Un però important és el clima. A part de fer un fred considerable, hi ha el problema de la llum. Ara, al desembre, el "sol", per dir-ho d'alguna manera, surt cap a les 10 del matí i a les 4 de la tarda ja és fosc. Això pot arribar a ser bastant depriment, sobretot per gent de procedència mediterrània com nosaltres. A l'estiu és al contrari: és de dia des de les 6 del matí fins a la 1 o les 2 de la matinada.
Parlant del viatge, tot molt bé. Estocolm és una ciutat preciosa que necessita una quants dies per veure-la bé. És una ciutat cuidada i amb molts llocs interessants per veure. Personalment m'ha agradat molt Gamla Stan - el barri antic de la ciutat - i els passeigs que vam fer per Kungsträdgarden. Ah! i sobretot la xocolateria on fan el millor pastís de xocolata que he menjat mai! Brutal. L'adreça, per si algú s'hi anima algun dia, és Börshuset, Stortorget, a Gamla Stan. Al costat del museu dels Nobel.
Vam anar a veure Siggtuna, el poble més antic de Suècia. Encara conserva un encant especial. Com diria l'Elena, és molt entranyable. A Siggtuna hi ha nombroses restes de l'època dels vikíngs. Llàstima que ens va ploure tot el dia...
Per últim, vam visitar Uppsala. És una ciutat universitària força gran que té alguns monuments interessants però que, la veritat, tampoc és res de l'altre món. Vam anar-hi l'últim dia i en la seva defensa cal dir que estavem força cansats.
Un capítol a part es mereixiria la gran acollida que ens va dispensar l'Andrea i la seva companya de pis, l'Ana, una madrilenya molt trempada. Casa seva està en un bloc on molts pisos són d'estudiants d'Erasmus. Sempre hi havia gent al pis. Què si algú que ve a parlar d'un projecte, que si algú que es queda a sopar, que si vinc a petar la xerrada una estona... M'encanta el moviment de gent que té el pis. Gent molt maca i interessant. Menció especial per els gnochis casolans que ens va preparar l'Alberto, un italià molt simpàtic veí de l'Andrea. Aquella nit vam ser 15 a sopar. Va ser un sopar genial.
Nous records que porto a la meva maleta.
Avui em sento viu.
Vista de Gamla Stan i del barri de Södermalm -al fons-,
des del mirador del City Hall d'Estocolm.
