Aquests dies són dies d'estudi. Almenys intenten ser-ho. Posar-se a estudiar després de les festes sempre costa i agafar el ritme encara costa més. Però, bé, a mesura que passin els dies i s'acostin els examens, la meva consciència s'encarregarà de recordar-m'ho. Una mica com cada any. Són dies també per païr els àpats de Nadal i Sant Esteve i fer una mica de bondat d'estòmac, tot i que amb tan menjar sobrer, poca bondat he pogut fer aquests dies. Suposo que no sóc l'únic que es troba en aquesta situació.
Són dies de fer balanç de l'any que s'acaba i fer-se els propòsits per al proper. Aquest ha estat un any important a la meva vida. Un any de conèixer noves persones i perdre'n d'altres, de seguir fent camí i plantejar-me quin és el meu horitzó, de descobrir noves branques d'aquest camí, de viure experiències sorprenents, tan positives com negatives, de les que n'he après alguna cosa, de viatjar, de riures i mil coses més, la vida... en fi.
No sé vosaltres però a mi no m'agrada gaire fer propòsits per a un nou any. Les persones solem omplir-nos aquests dies de nous propòsits i bones intencions que al febrer ja estan oblidats. A mi també em passa. Tan sols espero saber afrontar correctament les situacions que hauré de viure aquest any que està a punt d'arribar.
Com deia el final d'una cançó que ressona sovint dintre meu i que faig meva...
... Mirant de tant en tant enrera,
els peus a terra,
el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somiant.
Aquest és potser el meu propòsit. Vull seguir somiant...
Que tingueu tots i totes un feliç 2008.
Personal
|
This entry was posted on 23:58 and is filed under
Personal
. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
