Tan sols un horitzó per viure...

Recentment, s'ha tornat a posar en dubte el paper de la monarquia espanyola. Els casos de la crema de fotos, la polèmica del "Jueves", la picabaralla amb Chavez... són alguna de les cares actuals d'una discussió cíclica que apareix cada x temps.
Quan hi ha merder, a part de sancionar per injúries a tothom que es pot, l'únic que passa és que hi ha molta xerrameca sense arribar enlloc i que els dos partits majoritaris s'enfronten a veure quin dels dos defensa més a la corona. Tot ben trist.

Personalment, no puc entendre, dins el món actual, l'existència d'una institució com aquesta. No entenc perquè hi ha unes persones que tenen un pressupost aprovat pel 2008 de 8,66 milions d'euros. No entenc perquè hi ha gent que està per sobre de la resta. No entenc perquè tenen un munt de privilegis i que molta gent, a part de semblar-li bé, es dediqui a dir-lis com de guapos i bonics són. I encara sense entrar en el fet que no és una institució democràtica. Jo no he pogut escollir si la vull o no.

Tinc entès que l'actual rei va jugar un paper important a la transició espanyola, i és d'agraïr. Les coses com siguin. Per suposat, la situació és mil vegades preferible a una altra dictadura. Ara bè, no per això es mereix un xec en blanc de 9 milions d'euros per any i els privilegis que tenen tota la família. A veure, és qüestió de lògica i sentit comú. Dos qualitats ben escasses avui dia.

Doncs bè, no crec que s'avançi gaire en aquest sentit. Es veu que la majoria de la gent està contenta de que hi hagi unes persones a qui s'ha de reverenciar, no es pot criticar i amb qui no es pot tenir sentit de l'humor.

En fi, com deia aquella proclama:
Cap súbdit, tothom rei!