Tan sols un horitzó per viure...

Un dels somnis mig utòpics que tenia al cap fa uns anys, i que de tant en tant em retorna, era travessar Àfrica d'una punta a l'altra. Començar pel nord, per el Marroc o per Egipte, i anar baixant. Mil contrasts. Pobles perduts més enllà dels somnis. Descobrir.

"Si ven que nos sacrificamos y que exponemos nuestras vidas es porque en África todos sufrimos y les necesitamos para luchar contra la pobreza y poner fin a la guerra en África. Sin embargo, nosotros queremos estudiar y les pedimos que nos ayuden a estudiar para ser como ustedes en África.
Por último, les suplicamos que nos disculpen por osar escribirles esta carta, ya que son ustedes personas muy importantes a las que respetamos mucho. Pero no olviden que es a ustedes a quienes debemos quejarnos por la debilidad de nuestra fuerza en África".

Aquesta carta, va ser trobada en una butxaca a la samarreta de Fodé Touré Keita, guineà de 15 anys. Va ser trobat mort juntament amb el seu company Alacine Keita, de 14 anys, al tren d'aterratge d'un boeing 747 a l'aeroport de Brusel·les, el 3 d'agost de 1999. Havien mort de fred. S'havien amagat a un compartiment del tren d'aterratge de l'avió amb el propòsit d'arribar a Europa. Desconeixien que un boeing 747 vola a uns 11.000 metres d'alçada i la temparatura a aquesta alçada és d'uns 50ºC sota zero.

Perplexitat. Aquesta va ser la primera sensació que vaig experimentar quan vaig llegir aquesta carta al pròleg d'un llibre. Inmediatament després, va venir la sorpresa i la indignació. Dolça inocència la d'aquests dos adolescents. Dolça inocència per deixar una sorprenent i lúcida fiblada final.
Fa vuit anys d'aquella carta i la situació general no ha variat gaire. Segueix la guerra, segueix el colonialisme encobert, segueix l'odi irracional, segueix la fam, segueix la misèria, segueix... Seguim tenint un deute amb l'Àfrica. Un deute cada cop més vergonyós.

Sento contradir en Fodé. Espero que mai siguin i es comportin com nosaltres a l'Àfrica. Prou vergonya soporta ja la humanitat.

Àfrica,
tan lluny i tan a prop...