Tan sols un horitzó per viure...

Un petit esglaó més. Coca-cola, aquesta marca que pots trobar de la botiga de la cantonada fins al poble més perdut de l'Àfrica o Sudamèrica, icona de la globalització, comença a mostrar la seva campanya publicitària per aquestes festes: La fàbrica de la felicitat. Un curt d'animació digital, de títol suggerent, dirigit principalment a les persones més vulnerables i impressionables de la societat. És a dir, als nens i nenes.

La publicitat és quelcom curiós. Si s'analitza fredament la seva funció, es tracta de fer veure als possibles consumidors l'excel·lència del seu producte perquè el compri. És igual si el que diu es veritat o mentida. Es tracta de consumir. Alienar a la gent.
Què voleu que us digui. A mi, em molesta que una campanya publicitària dirigida a nens i joves es digui "la fàbrica de la felicitat". Ho trobo un escàndol. Un més de tants abusos publicitaris d'aquesta societat de consum on vivim.

Aquesta petita reflexió pot servir per introduir un tema relacionat amb tot això, igualment complex però potser més evident: Estem a 27 de novembre i ja estem a plena campanya de Nadal. Els centres comercials han posat les seves llums i el seu pessebre, començen els anuncis de joguines absurdes a la televisió, crides a fer feliç a la gent que tens al costat comprant-li un mòbil d'última generació o aquella joia tan especial, fires de Nadal que ja carburen (La fira de Nadal a Mataró ja fa 4-5 dies que funciona)... Aquest és el panorama que ens espera fins passats Reis. Després vindran les rebaixes de febrer i tornem a començar amb el mateix. Consum i més consum.

Algun cop m'he preguntat que passaria si ningú comprés res. Imagineu-vos la utòpica situació: Un Nadal, la gent decideix regalar per les festes alguna cosa no física: una abraçada sincera, un petó màgic, un poema... el que sigui. Estic convençut que es crearia un desastre econòmic sense precedents i vés a saber quantes coses més. Aquí resideix la gravetat de la situació. Tenim la societat muntada de tal manera que és necessari el consumisme de molts per sostenir l'economia i el país. Si la gent consumís amb cap, tenint en compte lògicament que tothom necessita consumir alguna cosa, estic segur que igualment s'entraria en una crisi de proporcions gegantines.

En fi. Prepareu-vos per unes noves festes del consum. Espero que sapiguem trobar l'essència entre tants regals. Perquè la gent s'omple de bons sentiments, d'alegria i joia, de bons propòsits i bones intencions i després de les festes, totes aquestes sensacions desapareixen com per art de màgia? I si... I si cada dia fos Nadal al nostre cor?