La desgràcia del seu poble va ser viure en un territori ric en petroli. L'or negre. Sempre ell. Doncs bè, resulta que l'empresa Shell explotava les reserves de petroli d'aquella zona. Els Ogoni es queixaven de que les prospeccions de petroli destrossaven l'habitat de la tribu i perjudicaven la salut de la gent degut a la poca cura amb que es feien, vessaments de petroli, contaminació... En va nèixer un moviment de resistència pacífica i denúncia internacional contra aquesta situació de la que el nostre company era la cara més visible.
A tot això, el govern nigerià a la seva (en aquella època hi havia una dictadura al poder). Per descomptat, tenien tots les butxaques ben plenes i poc els importava el patiment del seu poble. Repressió brutal. Centenars de morts i milers d'exiliats va ser-ne el resultat.
La història no té final feliç. Ken Saro va ser detingut juntament amb vuit companys de la resistència i després d'un any a la presó, va ser executat per la dictura militar. I Shell què? Doncs, mirant cap a un altre lloc.
Aquesta és la història que sempre es repeteix. Li he posat un nom: Ken Saro Wiwa. Però, quants milers de persones anònimes deuen haver mort al món en situacions similars, víctimes dels abusos de multinacionals sense escrúpols i governs corruptes?
Ara bè, sincerament crec que no han mort en va. La seva mort segur que ha estat una guspira que ha despertat la consciència de molta gent.
A tots ells i elles va dedicada també aquesta entrada. A l'anònim resistent.
