Si saps que tot és previsori, fes-te
dins teu, amb urc, un reducte, i defensa't
del fluctuar girant-hi els ulls sovint.
No et vulguis tanmateix massa allunyat
de les coses, no fos que el teu reducte
se't convertís a poc a poc en un
ermot, on tot és dur i eixarreït.
Estima la bellesa que t'envolta
i que se't dóna clara i generosa,
i en tu i per tu estima també els altres,
car d'aquests dos amors te'n previndrà
l'harmonia i, tal volta, la grandesa.
Dins teu
Miquel Martí i Pol
Posar paraules al sentiment. Deixar-les flotar per l'aire i notar que lentament t'embolcallen. Et fan seves. Sentir com troben el camí més curt per ressonar dins teu. Un camí que les porta a conquerir sense resistència, una ànima captiva per sempre més.
Poesia
|
This entry was posted on 18:00 and is filed under
Poesia
. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
