Tan sols un horitzó per viure...

Fa uns quants dies, no recordo exactament quan, vaig veure al diari un anunci a tota pàgina d'una macrourbanització que s'ha construit a la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Vallfosca Resort Ski&Golf se'n diu. Recordo força bé l'indret ja que és molt aprop d'on van fer-se els campaments d'estiu de Molinos, el juliol de 2005. Està proper al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici. És un indret magnífic i amb una natura exuberant.

Com a tota macrourbanització decent, no es troba a faltar de res. Però aquesta és quelcom més gegantí: 965 vivendes (!), equipaments comercials, estació d'esquí que es posarà en marxa a finals de 2008, centre termolúdic de 2.000 m2, hotels i aparthotels per 2.500 persones, camp de golf...

A vegades, em pregunto com ha pogut sobreviure fins ara la humanitat sense camps de golf. Tota nova residència, ha de tenir a tocar, el corresponent camp de golf. Com que a casa nostra ens sobra l'aigua, doncs apa, 76 camps de golf que tenim a Catalunya. No ens estem de res. Per molt que diguin, em nego a creure que només amb les aigües residuals d'una urbanització, més encara si són segones residències, es pugui regar un camp de golf de tamany mitjà. No m'ho crec. Amb això dels camps de golf, com en moltes altres coses, es tracta de crear necessitats fictícies. Consumisme i alienació de l'individu. Però bè, això és una altra història.

Tornant al tema que ens ocupa, com es pot autoritzar i permetre la construcció d'aquesta aberració? 965 vivendes i no sé quants hotels! A plena ocupació, estem parlant d'un mínim d'unes 5.000 persones quan tota la comarca, no el poble del costat no, tota la comarca del Pallars Jussà té uns 12.000 habitants. És totalment increïble. Desenvolupament sostenible? Pura especulació urbanística.

Per descomptat, s'ha d'afavorir el desenvolupament del nostre món rural. Ara bè, sempre que sigui sostenible i harmonitzat. Poca natura que ens queda, només fa falta que ens la carreguem amb urbanitzacions fantasma. Encara hi som a temps. Aquí, a ciutat i a la costa, ja no. Tot és ciment.

És per això, que de tant en tant s'escolten notícies que conviden a l'optimisme, com ara la de l'alcalde de La Bisbal del Penedès, que ha paralitzat la construcció de 1.200 vivendes i un polígon industrial de 70 Ha en un poble amb un nucli urbà de 700 vivendes i 3.000 habitants en tot el municipi. El projecte va ser aprovat per l'anterior equip de govern, ara a l'oposició. Aquesta notícia va sortir a tots els diaris fa una setmana.

Cal ser conscients del problema que representen aquestes macroconstruccions. Quin futur volem deixar en herència als nostres fills i filles?
Estarem atents.