Avui és un dia d'aquells tristos i efímers en que no trobes respostes a res. D'aquells on tens la sensació que el dia hauria estat més profitós si t'haguessis quedat al llit ben calentet.
Em ve de gust compartir amb tu una cançó.
Dolça poesia cantada.
Mística de cristall.
Costa avall per senders de molsa,
les branques brunzint les galtes,
tibada la pell rosada i freda.
Els peus s'enfonsen en la catifa obaga
fins a trobar el pla en pendent,
estamordeix la llum la rasa del vespre.
Dorm, dorm, nina, dorm.
S'hi coneixen els dits de l'auró roig,
estesos, morts, sobre l'aigua invisible,
els bolets s'alcen com espelmes celestes.
Sobre una gran roca un jaç de líquens trompetes
acull fulles de pi, roure i boix
i ton cos despert com en un somni.
Dorm, dorm, nina, dorm.
Nua, nua...
L'iris obert pentina els núvols,
el cos despert dorm dels homes.
Dorm, dorm, nina, dorm.
Demà no és demà sense somnis.
Ets la nina de tots els meus somnis.
Ninadorm
Roger Mas
This entry was posted on 19:43 and is filed under
Música
,
Personal
. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
